Deixa la teva consulta:
Resum de consultes. Preguntes més freqüents:
Ara que estàs estudiant per titular-te com a entrenadora... quin és el teu somni/objectiu de míster a les banquetes?
Com és lògic, el meu somni com a entrenadora és intentar arribar el més amunt possible, tot i que també m'agrada molt entrenar en les etapes formatives. Allà veus una gran millora dels equips, veus créixer futbolísticament a la jugadora, aprecies molt més la teva incidència com a tutora, però evidentment tothom té l'objectiu d'arribar a dalt de tot. I essencialment de futbol femení. El masculí és un món massa tancat.
Aquesta temporada estic gaudint jugant i no trobo tant a faltar el fet de no estar entrenant a cap equip. Pensava que ho portaria pitjor. La temporada passada va ser dura a nivell personal com a futbolista, i vaig trobar en l'entrenament de l'Infantil A del RCDE el bàlsam a un any complicat. Quan tenia una estona amb elles, agraïa moltíssim poder ensenyar-les-hi coses i tot el que elles m'aportaven. És clar que m'agrada molt entrenar, però tinc la sensació que ja tindré temps de fer-ho... ara és moment de gaudir i aprendre com a jugadora. De cara, en aquest cas, a quan em toqui estar a l'altra banda. Ara per ara, però, encara prefereixo dedicar-me a jugar, podria dir que m'agrada més. Però si hagués de posar-hi un tant per cent, la cosa potser estaria en un 60% jugar i un 40% entrenar.
Quin tipus de música t'agrada? T'agrada l'ska?
M'agrada tota classe de música, des de la clàssica, al pop/rock més típic de la ràdio, en anglès, castellà o català, heavy, metal, o la guitarra de Paco de Lucía... Escolto de tot, realment, cada cosa al seu moment. i depèn de l'ànim del dia. No escolto ska en particular, però m'agrada algun grup català que toca aquesta classe de música. En festes majors, és el millor.
Sí, suposo que sí. De tota manera, i en aquestes situacions, mai se sap. Depèn del partit, del minut, i de moltes coses..., al final acaba sent un gest esporàdic i improvisat. Però és una aposta que tinc, i encara es manté.
Sempre intento anar a Igualada a veure la meva família i les meves amistats. Surto a sopar, a fer cafès o simplement no faig res, que de tant en tant, agrada!
Pots viure del futbol? Com ho feu per compaginar futbol i estudis/feina?
Ara per ara, encara és complicat que puguis "viure" del futbol. La gent té la referència del futbol masculí, amb aquells sous exagerats... No crec que mai s'arribi a això, però mica en mica s'està aconseguint tenir un salari equivalent a una feina de mitja jornada, amb la qual cosa no et cal haver de treballar als caps de setmana, o similars. Però està clar que en cap cas et pots guanyar la vida, i has de formar-te pel futur immediat un cop es pengin les botes, estudiar. Compaginar-ho de vegades és complicat, per horaris, però amb una bona organització, responsabilitat i il·lusió, ho acabes treient endavant.
Feu viatges molt llargs, com passes/passeu l'estona?
És diferent el què es fa al viatge d'anada que al de tornada. Normalment a l'anada hi ha més converses, es parla del què s'ha fet i deixat de fer el dia anterior. Hi ha gent que llegeix, juga a la PSP o es distreu mirant per la finestra (jo sóc, sovint, una d'elles). En canvi als viatges de tornada hi ha molta gent que dorm, ja que estàs cansada de tot el cap de setmana i del partit, i d'altres que parlen. Si hem guanyat hi ha molt més bon ambient i alegria que si s'ha perdut. Amb un bon resultat sempre es pot gaudir més...
Qui (o què?) et va inspirar a jugar a futbol?
La veritat és que no sé qui em va inspirar, suposo que el fet que a casa meva es mirés sempre el futbol. Cada dissabte tocava mirar el partit de TV3 amb els meus pares i els seus amics, en plan 'forofo'.
Quin és el gol més especial que recordes?
A la temporada 2004/05, al camp de Lezama, contra l'Athletic de Bilbao. Va ser en un contraatac iniciat des de la banda dreta. Laura Bestué em fa una passada en profunditat i jo controlo amb el peu esquerra a tres quarts de camp i sense que caigui a terra, l'empalo amb la dreta. La pilota es va colar per l'escaire, i la portera no va tenir temps ni de reaccionar. Ara, el millor no va ser el gol, sinó fer emmudir a tota la graderia, unes 2.000 persones, que estaven animant al seu equip en la millor època de les 'lleones'. Espectacular.
Has pensat mai de marxar als Estats Units, o a l'estranger, i dedicar-te al futbol?
Sí que m'ho he pensat alguna vegada, però és un salt complicat, lluny dels de casa i per tema d'estudis no m'ho he pogut combinar bé i seguir amb el que feia aquí. En qualsevol cas, allà han passat uns anys complicats pel què fa a la lliga professional i, tant per tant, em quedo amb els meus com a semiprofessional i en un dels equips punters del país.