Ja és un clàssic dels mesos d’agost i setembre. Comença la temporada i per tant és hora de posar-se en forma, tornar a començar la posta a punt per encarar un bon any competitiu.
En general tothom entén que la pretemporada és el període on es fa una gran càrrega física en els entrenaments per tal d’omplir els dipòsits energètics i aguantar millor la temporada. Durant aquest període s’ha de posar a punt el nostre cos, després del descans estival, per poder tornar a competir amb garanties. Sobretot es fa incidència a la millora de la capacitat cardiovascular i augment de la força muscular.
Però la millor definició d’aquest període de la temporada seria la paraula adaptació. La pretemporada no només consta d’una adaptació física del cos per competir, sinó que també s’ha de fer una adaptació de la ment i dels aspectes socials.
Adaptació mental: tal com el cos necessita adaptar-se a les noves exigències físiques també necessita adaptar-se a les noves exigències mentals. Entrenar la concentració en la tasca que s’està realitzant, disminuir el temps de reacció a la percepció dels inputs, fixar objectius comuns i individuals que facin augmentar el rendiment i mantenir les motivacions, etc. Són aspectes molt importants que segurament ells sols no ens portaran al èxit esportiu, però que si no estan ben treballats et poden portar al fracàs.
Adaptació social: en un esport col·lectiu el més important és la cohesió de grup. Per tant, en la pretemporada també hem de fer una adaptació social, grupal. A cada inici de curs sempre hi ha nous membres, potser no equip tècnic, etc. És molt important fer una adaptació als nous components i no només en els conceptes tàctics/estratègics sinó a la convivència entre tots. En aquest període és molt recomanable fer alguna activitat fora del marc esportiu, per tal de crear vincles, de que la gent es conegui i interaccioni tranquil·lament sense l’estrès competitiu.
Els entrenaments són molt importants i segurament la base, però crec que una bona pretemporada a de comptar amb molts partits amistosos. És la posada en escena casi perfecte per veure com està l’equip en tots els aspectes anteriorment descrits. En un partit amistós veus l’assimilació de la càrrega física, dels conceptes tàctics, de les connexions entre jugadores, l’esperit competitiu de cada una, etc. Com a entrenador et dóna molta informació que difícilment podràs treure només amb entrenaments.
Pels que pensen que el futbol és simplement una qüestió física, simplement els hi diré que jo no hi estic gens d’acord i que quan vulgui ho debatem, que a mi m’apassiona el tema.
Marta Cubí
En general tothom entén que la pretemporada és el període on es fa una gran càrrega física en els entrenaments per tal d’omplir els dipòsits energètics i aguantar millor la temporada. Durant aquest període s’ha de posar a punt el nostre cos, després del descans estival, per poder tornar a competir amb garanties. Sobretot es fa incidència a la millora de la capacitat cardiovascular i augment de la força muscular.
Però la millor definició d’aquest període de la temporada seria la paraula adaptació. La pretemporada no només consta d’una adaptació física del cos per competir, sinó que també s’ha de fer una adaptació de la ment i dels aspectes socials.
Adaptació mental: tal com el cos necessita adaptar-se a les noves exigències físiques també necessita adaptar-se a les noves exigències mentals. Entrenar la concentració en la tasca que s’està realitzant, disminuir el temps de reacció a la percepció dels inputs, fixar objectius comuns i individuals que facin augmentar el rendiment i mantenir les motivacions, etc. Són aspectes molt importants que segurament ells sols no ens portaran al èxit esportiu, però que si no estan ben treballats et poden portar al fracàs.
Adaptació social: en un esport col·lectiu el més important és la cohesió de grup. Per tant, en la pretemporada també hem de fer una adaptació social, grupal. A cada inici de curs sempre hi ha nous membres, potser no equip tècnic, etc. És molt important fer una adaptació als nous components i no només en els conceptes tàctics/estratègics sinó a la convivència entre tots. En aquest període és molt recomanable fer alguna activitat fora del marc esportiu, per tal de crear vincles, de que la gent es conegui i interaccioni tranquil·lament sense l’estrès competitiu.
Els entrenaments són molt importants i segurament la base, però crec que una bona pretemporada a de comptar amb molts partits amistosos. És la posada en escena casi perfecte per veure com està l’equip en tots els aspectes anteriorment descrits. En un partit amistós veus l’assimilació de la càrrega física, dels conceptes tàctics, de les connexions entre jugadores, l’esperit competitiu de cada una, etc. Com a entrenador et dóna molta informació que difícilment podràs treure només amb entrenaments.
Pels que pensen que el futbol és simplement una qüestió física, simplement els hi diré que jo no hi estic gens d’acord i que quan vulgui ho debatem, que a mi m’apassiona el tema.
Marta Cubí