Aquest cap de setmana s'ha celebrat la primera jornada "Mujer y fútbol", organitzada per DetacónLab, un espai sorgit de la plataforma Detacón. Aquest "Social Club", tal com s'autodefineix a la seva pàgina web, té per objectiu donar visibilitat a les dones de l'univers futbolístic, en el sentit més ampli del terme: des de la gespa fins a les graderies.
La jornada “Mujer y fútbol”, celebrada el dia 17 a Madrid, va servir de punt de trobada perquè persones de diversos àmbits –dones i homes– poguéssin aportar la seva visió sobre els vincles i dificultats amb què es troben les dones interessades en el món de la pilota. Tot apunta que la iniciativa tindrà continuïtat i esperem que així sigui perquè és fonamental articular un moviment potent per donar visibilitat al futbol femení i a les dones que s'impliquen en el món de l'esport en general.
Internet, en totes les seves derivades (webs, blogs, xarxes socials, etc.), ha permès demostrar que hi ha un sector de la societat sensibilitzat i interessat en aquesta qüestió; ara bé, cal fer un pas més: fer que l'esport femení sigui visible als mitjans de comunicació de masses tradicionals, que encara ara són els més consumits. Potser ara ja hi ha molta gent que llegeix el diari a la tauleta en comptes de comprar-lo al quiosc o mira la tele a la carta, però les grans cadenes continuen tallant el bacallà.
Hi ha una paraula que té mala fama, però l'esport femení l'hauria d'adoptar: lobby. L’esport femení ha d’articular-se de manera descarada i conscient com a grup de pressió per fer arribar el seu missatge. Tots els que tenim relació amb els mitjans de comunicació sabem que cal una feina entre bambolines per arribar al gran públic.
De fet, si jo fes lobby en favor de l’esport femení, miraria de començar contactant amb les redaccions dels mitjans de comunicació i sobretot amb els seus departaments d'esports, on en molts casos regna un ambient que és una barreja de taverna i caserna, on la imatge que es té de la dona continua essent més pròpia dels que desfilen amb una cabra marcant el pas, que no pas de la que haurien de tenir els homes educats al segle XXI.
El món de l'esport femení necessita prescriptors, és a dir, gent que el reivindiqui als fòrums públics; necessita un relat mític que enganxi, explicar les infinites històries èpiques que són les que fascinen i ungeixen els esportistes del segle XXI amb el vernís de l'heroïcitat; i també necessita relacions públiques, gent influent que pugui entrar als despatxos on s'hi asseuen aquells homes (només homes) encantats d'haver-se conegut i que prenen les decisions importants.
Per entendre'ns, de la mateixa manera que un equip salta al camp amb una tàctica clara per guanyar el partit, l'esport femení hauria de saber a què juga i sobretot a què vol jugar.
Font: fotlipou.com
Periodista: Xavier Carmaniu
La jornada “Mujer y fútbol”, celebrada el dia 17 a Madrid, va servir de punt de trobada perquè persones de diversos àmbits –dones i homes– poguéssin aportar la seva visió sobre els vincles i dificultats amb què es troben les dones interessades en el món de la pilota. Tot apunta que la iniciativa tindrà continuïtat i esperem que així sigui perquè és fonamental articular un moviment potent per donar visibilitat al futbol femení i a les dones que s'impliquen en el món de l'esport en general.
Internet, en totes les seves derivades (webs, blogs, xarxes socials, etc.), ha permès demostrar que hi ha un sector de la societat sensibilitzat i interessat en aquesta qüestió; ara bé, cal fer un pas més: fer que l'esport femení sigui visible als mitjans de comunicació de masses tradicionals, que encara ara són els més consumits. Potser ara ja hi ha molta gent que llegeix el diari a la tauleta en comptes de comprar-lo al quiosc o mira la tele a la carta, però les grans cadenes continuen tallant el bacallà.
Hi ha una paraula que té mala fama, però l'esport femení l'hauria d'adoptar: lobby. L’esport femení ha d’articular-se de manera descarada i conscient com a grup de pressió per fer arribar el seu missatge. Tots els que tenim relació amb els mitjans de comunicació sabem que cal una feina entre bambolines per arribar al gran públic.
De fet, si jo fes lobby en favor de l’esport femení, miraria de començar contactant amb les redaccions dels mitjans de comunicació i sobretot amb els seus departaments d'esports, on en molts casos regna un ambient que és una barreja de taverna i caserna, on la imatge que es té de la dona continua essent més pròpia dels que desfilen amb una cabra marcant el pas, que no pas de la que haurien de tenir els homes educats al segle XXI.
El món de l'esport femení necessita prescriptors, és a dir, gent que el reivindiqui als fòrums públics; necessita un relat mític que enganxi, explicar les infinites històries èpiques que són les que fascinen i ungeixen els esportistes del segle XXI amb el vernís de l'heroïcitat; i també necessita relacions públiques, gent influent que pugui entrar als despatxos on s'hi asseuen aquells homes (només homes) encantats d'haver-se conegut i que prenen les decisions importants.
Per entendre'ns, de la mateixa manera que un equip salta al camp amb una tàctica clara per guanyar el partit, l'esport femení hauria de saber a què juga i sobretot a què vol jugar.
Font: fotlipou.com
Periodista: Xavier Carmaniu