Dimarts el Femení A va jugar i va guanyar l'últim partit de l'any contra el Colegio Alemán per 3 a 0, i va confirmar la seva recuperada posició de líder de la Superlliga. Ho va fer, però, sense la davantera igualadina, que encara arrossegava molèsties de la seva lesió al turmell dret. Ara només falta un partit per tancar la primera volta, el del proper diumenge 11 de gener a Pamplona davant el Lagunak, i és un excel·lent moment per fer una valoració del què ha donat de si aquest primer tram de temporada.
Marta, s'ha tancat l'any de la millor manera possible: líders.
Sí, és la millor posició on podríem estar. Només depenem de nosaltres, i això és molt bo. Però hem de tenir present que queda molt, que queda tota la segona volta i allà es veurà qui aguanta més i millor.
Acabar líders en aquestes dates estava dins el previst i no hagués sorprès ningú a l'inici del campionat, perquè la plantilla donava confiança i aspirava a tot. Era l'objectiu. Però l'empat davant el Prainsa, i la derrota després amb el Llevant va refredar una mica l'entorn i durant uns dies va semblar que l'equip havia quedat massa despenjat pel títol, a 5 punts...
Ja se sap que en el futbol, des de fora, passes d'estar viu a estar mort en un segon, d'aspirar a tot o no aspirar a res. Però des de dins tu saps si estàs fent bé la feina o no, si l'equip vol o no. És cert que es va perdre algun punt important amb el què no es comptava, però sabíem que la temporada era llarga, i que no seríem les úniques en punxar. De fet, no vam fallar a Madrid contra el Rayo, ni a casa davant l'Athletic. Hem fet una primera volta molt bona, i per això estem on estem.
De moment, tots els equips han punxat ja, fet insòlit gairebé. Recordem que el Llevant, que va ser el campió l'any passat, no va perdre fins la penúltima jornada, i precissament contra vosaltres...
La temporada passada va ser un monòleg de Llevant i Rayo, pràcticament. Tant nosaltres com l'Athletic ens vam allunyar de seguida i elles van trobar-se una lliga partida, on elles competien pel campionat, i la resta per la Copa o la permanència. Suposo que això les va facilitar molts punts... Aquest any no ha estat res tan marcat des de l'inici i tothom ho lluita tot. Cada partit és complicat, tots els rivals tenen el seu què. A més, els 'grans' hem punxat entre nosaltres, que això sempre equilibra molt una lliga...
Aquesta lliga està més igualada que mai?
És probable. Som 16 equips, i entre ells alguns que porten diverses temporades apostant per un projecte que mica en mica va donant els seus fruits... Com deia abans, tothom és perillós i si et descuides, qualsevol te la lia, no només els 'grans'.
Tot i així, sempre sembla que hagi dues o tres Superlligues dins la Superlliga...
Clar que encara hi ha massa distància entre uns equips i uns altres, els que es barallen a dalt i els de la part baixa. Això és lògic, per tradició, per pressupost, per objectius i plantilles... Però es nota l'evolució, com molts equips s'han consolidat i la part mitja està més repartida. Encadenes una ratxa bona i et poses cinquè, però et relaxes, i surts dels llocs copa i t'apreten a la cua... El calendari s'ha fet molt més competitiu. I al cap i a la fi tots aquests són els rivals veritablement perillosos durant una temporada, els punts que tu has de treballar-te i assegurar i els que algú altre perdrà pel camí si es descuida.
Què cal, doncs, que tingui un equip per ser campió? Una plantilla llarga per poder cobrir qualsevol imprevist en forma de lesions, sancions, o relaxació de jugadores..., o tirar més aviat de bloc curt i consolidar un 11?
Home, allò ideal és una barreja d'ambdues coses. Consolidar no tant un 11 fixe com un estil de joc, un model, una filosofia. Que totes les jugadores entenguin i configurin aquesta manera de jugar de l'equip. A partir d'aquí, que cada setmana entrin o es quedin les que millor estiguin per fer efectiu aquest estil.
Explica-ho.
Per una banda és molt bo per un equip tenir un parell de referents, de fixes pràcticament, que siguin el que s'acostuma a dir columna vertebral i que tirin del carro. Els minuts et donen confiança i seguretat i un equip campió ha de ser el més regular possible, i oferir sempre un rendiment estable. Però, clar, un equip també necessita viure dels revulsius, d'aquells estats de forma, aquells estats de gràcia que marquen les diferències en un moment donat. Oferir un rendiment estable no vol dir necessàriament repetir alineació eternament, sinó disposar cada diumenge les futbolistes més en forma, les més motivades, les que et facin mantenir el nivell sempre alt. És impossible que les mateixes 11 estiguin sempre bé.
El secret potser és, aleshores, saber gestionar bé els minuts de les jugadores, i premiar tant els bons partits com castigar els menys bons...
I premiar i castigar els entrenaments intensos i els fluixos... El millor aparador és evident que és el partit, que és on s'ha de demostrar, que és on guanyes o perds els 3 punts. Però si no tens ocasió de sortir de titular, o ni tan sols de suplent, la única via per reclamar minuts són els entrenaments. Quan arriba el diumenge i has de pensar qui juga i que s'asseu, has de valorar-ho tot, com a entrenador. Des d'un aspecte objectiu de característiques d'unes i altres futbolistes en relació al rival que tens, a posar en una balança el rendiment al camp de les que venen jugant i el rendiment entre setmana als entrenos de les que volen jugar.
En aquest sentit, i tenint en compte que aquesta és la temporada on menys has participat des que estàs al club, com valores el teu rendiment, tant quan has jugat com quan "només" has entrenat?
Sempre he dit que estic molt tranquil·la perquè sé que he treballat i estic treballant bé, que cada dia dono el màxim per fer-me un lloc, per ajudar l'equip. Però no depèn només de mi, i en aquest cas, l'entrenador s'ha decantat per altres jugadores.
Han faltat oportunitats o ha faltat continuïtat quan te les has donat?
En general hi ha hagut poques alternatives en els 11, perquè els resultats estaven sortint amb les que jugaven. Haurà qui cregui que no s'ha de tocar res quan tot funciona, i qui pensi que quan tot va bé és el millor moment per rotar i tocar peces sense que falli l'engranatge, per tal que tothom es senti partícep directe de la dinàmica i ningú es pugui relaxar. Que a la mínima que algú afluixi, li donguin un toc i entri algú que apreta en el seu lloc. Són maneres de fer. Jo entreno sempre igual, tant quan jugo com quan no. És fins on jo puc pressionar i reclamar minuts. A partir d'aquí, manen uns altres.
I quan per fi estaves sent titular, sent important i retrobant-te amb el gol, la lesió...
Mai ve bé una lesió. Però en aquest cas, sí, va coincidir que estava comptant més pel míster. Fa ràbia, però no hi pots fer res. Després de Nadal tornarem a donar guerra, i espero fer-ho al camp com en les últimes jornades...
Esperem que sí. Per acabar, amb què et quedes del que portem de temporada i què milloraries, a nivell personal?
Doncs és complicat... Són molts mesos de competició i d'entrenaments. Potser el moment més destacat fins ara sigui la final de la Copa Catalunya a Vic. Vaig sentir-me important, decisiva, vaig poder fer alguna cosa per ajudar l'equip a guanyar, després d'una primera meitat sense que ningú pogués desencallar el partit. Surts tu aleshores i les coses funcionen, i et sents bé, amb moral i confiança. L'últim partit, el de la lesió, contra el Málaga, va ser molt bo també, participant molt en el joc, resolent bé, assistint. Evidentment, canviaria moltes coses, voldria jugar molt més... Però estic molt satisfeta de com he aprofitat els meus minuts fins el dia d'avui, em surt una bona estadística, encara que ningú la tingui en compte.
Potser al 2009...I és que i tant que és bona l'estadística: 4 gols, 2 assistències i un penalt provocat en només 373 minuts jugats. 1 gol cada 94 minuts, gol per partit pràcticament. I tot té més mèrit si considerem que ha sortit de titular en només 4 partits, jugats sencers únicament 2, i ha participat en 9, la majoria dels quals ha sortit menys de 20 minuts. Estadístiques que semblarien reclamar més protagonisme però que, de moment, ni consolen a la futbolista, ni fan canviar d'opinió a un Diego Morata que força a fer de '9' al '10'.
L'equip que dirigeix Diego Morata ha aconseguit un important triomf a l'últim partit de l'any davant el Colegio Alemán, un adversari que ha plantejat moltes dificultats malgrat rebre un gol en els compassos inicials. La qualitat de les periques s'ha acabat imposant, encara que no ha estat un triomf fàcil.
L'Espanyol s'ha posat per davant aviat al marcador gràcies a una espectacular rematada de Sara des de la frontal amb la cama dreta, la menys bona. Malgrat això, el Colegio Alemán ha plantejat moltes dificultats i no s'ha vingut a baix tot i el desavantatge al marcador.
Les blanc-i-blaves s'han trobat amb un rival molt ben posicionat sobre el terreny de joc que no ha permès jugar amb fluïdesa a les locals malgrat que aquestes ho han intentat. Les visitants han estat molt atentes a les marques i s'han multiplicat per frenar les empreses de les espanyolistes.
A les de Morata els ha faltat la fluïdesa habitual i això ha propiciat que el Colegio Alemán s'hagi acostat amb cert perill a la porteria defensada per Marina. La portera s'ha hagut d'esforçar per tallar una perillosa rematada de cap d'Arantxa.
L'Espanyol no ha trobat la forma d'ampliar l'avantatge i ha caigut constantment en el fora de joc fins que novament Sara ha aprofitat una pilota en llarg per cedir generosament a Vero. La davantera internacional no ha fallat.
L'arrencada del segon temps ha estat espectacular ja que Sara ha aconseguit el tercer al culminar una gran acció de Marta Corredera. La jugadora blanc-i-blava ha sentenciat el partit amb una forta rematada que s'ha colat com un obús a la porteria visitant.
El partit tot just ha tingut història, ja que les visitants han seguit molt juntes i ordenades i han concedit poques opcions a les periques. De tota manera, Marta Corredera i Noemí han disposat d'un bon parell d'oportunitats per ampliar l'avantatge.
L'Espanyol amb molt de treball i amb un gran lliurament s'ha emportat els tres punts davant un rival que ha jugat amb gran serietat. Gràcies a aquest triomf, les futbolistes entrenades per Diego Morata acaben l'any en el primer lloc de la classificació.
Femení A: Marina, Ane, Olga (Vanesa, m.70), Miriam, Marta Torrejón, Noemí (Carol, m.65), Sara, Joana, Mesi (Lara, m.80), Marta Corredera (Rocío, m.90) i Vero.
Colegio Alemán: Cristina, Montse, Tere, Beatriz (Nuria, m.90), Arantxa, Creu, María José (María Martí, m.82), Carme (Raquel, m.75), Marta (Paula, m.85), Julia i Estela.
Gols: 1-0: Sara (m.4); 2-0: Vero (m.40); 3-0: Sara (m.49).
Àrbitre: Sr.De la Torre Acedo.
Incidències: uns 200 espectadors a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. El conseller responsable del futbol femení, Josep Ramió, ha presenciat el partit.
Font: RCDE
Finalment s'ha optat per la prudència i Marta Cubí no podrà disputar l'últim partit de l'any avui dimarts contra el Colegio Alemán. La davantera igualadina no ha pogut recuperar-se a temps i "no estava en condicions". Diego Morata, doncs, ha optat per ni tan sols convocar-la, preveient que no estava disponible ni per jugar alguns minuts.
"Em molesta encara al córrer, i gairebé no m'he atrevit a fer proves amb pilota i de xut. Ja vaig avisar que si no estava al 100%, no forçaria i és el que hem decidit amb els metges", declara Marta, que va estar ahir informant de les seves sensacions a l'equip mèdic de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià durant l'entrenament.
La davantera, doncs, s'acomiada de l'any veient a les seves companyes des de la grada. "Esperem tancar el 2008 amb una victòria que ens mantingui líders i poder tornar després de Nadal en la millor posició possible".
Ni els/les més optimistes s'esperaven acabar la jornada en la primera posició de la classificació, tal i com estaven les coses a les 12.00 hores d'avui diumenge. Només una carambola podia permetre a les blanc-i-blaves superar a Rayo i Llevant, i aquesta s'ha produit, per sorpresa de les pròpies futbolistes. I és que, més enllà de resoldre amb victòria el seu propi partit, complicat desplaçament a Huelva, havien de punxar els altres dos 'grans'. I ho han fet. El Rayo ha empatat a 0 davant el FC Barcelona a casa de les blaugranes, mentre que el Llevant ha caigut derrotat per 0 a 2 al seu camp contra l'Atlètic de Madrid. Amb tot, ara les periques són líders amb 34 punts, els mateixos que les madrilenyes (però millor goal average particular i general) i un més que les valencianes.
Marta Cubí, per la seva part, ha viscut des de la distància aquesta jornada, encara no recuperada del tot de la seva lesió. "Sabíem que tard o d'hora, si nosaltres seguíem puntuant, unes o altres fallarien i recuperaríem llocs. Però no m'esperava que punxessin les dues alhora i tan aviat al calendari".
Abans de saber resultats, les periques afrontaven un compromís exigent enfront d'un rival en forma i perillós a la seva terra. Malgrat les previsions, l'equip de Diego Morata ha començat fort, no deixant-se intimidar ni per afició ni per la pressió local. De seguida, als vint minuts de joc, aconseguien avançar-se per mediació de Noemí, que transformava en gol un llençament de penalt. Sense deixar opció a la reacció de l'Sporting de Huelva, Vero sentenciava pràcticament el matx fent el 0 a 2 de falta. Novament, les jugades a pilota aturada marcaven les diferències a favor de l'Espanyol, en un partit poc vistós de les visitants.
A la represa, el Huelva ha buscat amb intensitat el gol que les fiqués al partit, però no han estat encertades en les seves jugades d'atac, portant poc perill a la porteria perica. L'Espanyol no oferia espectacle, però controlava el ritme de joc. Ja a les acaballes, i amb un Huelva llençat a l'àrea perica, Vero rematava el marcador amb el tercer, també després d'un llançament de falta. Alguna altra ocasió durant el partit hagués pogut ampliar el resultat.
Superat, doncs, el tràngol d'un dels viatges més delicats del calendari. Les coincidències de resultats, a més, propicien que les periques afrontin l'últim partit de l'any, dimarts a casa davant el Colegio Alemán a partir de les 18.00 hores, en una situació òptima: líders i depenent d'elles mateixes. Oportunitat inmillorable per acomiadar el 2008 amb una exhibició davant d'unes valencianes que venen de sumar en les últimes setmanes i volen sortir del pou i distanciar-se de la cua. Rival rocós i incòmode que vindrà a aigualir la festa perica.
Caldrà veure si Marta Cubí arriba a temps per disputar aquest partit. "El turmell ja està molt millor. Demà tindrem entrenament, i provarem a veure com el sento, i si estic a punt o no". Incògnita encara, doncs, si Diego Morata podrà comptar amb la davantera igualadina pel proper matx. Demà al vespre es desvetllarà. Independentment de la seva situació, Marta avisa del perill de partits com el de dimarts. "L'afrontes una mica en un núvol i elles se n'aprofiten i et donen la sorpresa. No tenen res a perdre i buscaran treure rendiment d'algun contraatac... Nosaltres hem de saber controlar el joc, intentar sentenciar ràpid i no deixar que creguin que poden treure alguna cosa de la seva visita. Si deixem que es creixin, poden ser perilloses".
CD Sporting Club: Thais, Olivia, Elena, Sandrita, Dayane, Constanza, Laura, María Martín, Rita, Ruvi i Priscila.
Suplents: Candela, Zaida, Aroa, Jenny i Espe.
Femení A: Cristina, Ane, Miriam, Marta, Chola (Rocío, m.70), Mesi, Vero, Corredera, Joana (Lara, m.75), Sara (Adriana, m.82) i Noemí (Carol, m.77).
Gols: 0-1: Noe (m.20); 0-2: Vero (m.34); 0-3: Vero (m.89).
Àrbitre: Sr.Santana Ponce. Ha amonestat a Noemí i Chola.
Incidències: bona entrada en els camps federatius la Orden.
Marta Cubí no s'ha recuperat a temps de l'esquinç de segon grau al turmell dret que va patir el passat diumenge contra el Màlaga i no ha entrat en la llista de 16 convocades de Diego Morata que surten demà destinació a Huelva. Fins l'últim moment no s'ha près la decisió, ja que l'evolució de la davantera d'Igualada estava sent molt positiva. Malgrat la considerable millora de la lesió, s'ha cregut oportú no forçar i la Marta Cubí es queda sense viatjar, per "prudència i coherència".
Ella mateixa reiterava les seves paraules de dies anteriors i creia que "és el millor per l'equip que viatgin les que estiguin en millors condicions, el més just". Tot i així, l'entrenador s'endú diverses futbolistes que arrosseguen molèsties i no s'han entrenat en les últimes sessions, com Chola, Carol o Adriana, mentre que deixa fora a Vane, que estava en perfectes condicions físiques, aparentment.
Sorpreses a part, la davantera adverteix que "serà un partit dur i que ens obliga a estar alerta. L'Sporting està fent la seva millor temporada a Superlliga, són cinquenes, i estan puntuant i treient bons resultats en camps difícils. Pràcticament ningú les ha pogut guanyar còmodament". A més, la Marta avisa que "a casa sempre han sigut un rival complicat, una mica per l'ambient, com pressiona l'afició local, les dimensions del terreny de joc i pels rigurosos arbitratges que es reben com a visitant" i espera que les seves companyes "mantinguin el bon treball de les últimes setmanes, no es deixen contagiar per l'entorn tens i com apretarà el públic i tornin a Barcelona amb els 3 punts".
A partir d'aquesta jornada, tocarà pensar en dimarts contra el Colegio Alemán, "a veure si arribo a temps a recuperar-me. Per aquest diumenge no ha sigut possible", declara. La plantilla blanc-i-blava confia treure els últims 6 punts en joc per seguir amb les opcions intactes per la represa lliguera després de Nadal, tot esperant alguna punxada dels líders, Rayo i Llevant.
A hores d'ara encara no se sap si Marta Cubí estarà o no en condicions per viatjar amb l'equip per disputar el partit a Huelva d'aquest diumenge. La davantera igualadina s'està recuperant ràpidament del seu esquinç de turmell, però encara no s'ha pogut exercitar amb normalitat amb el grup. Fins l'entrenament de demà no es podrà valorar si entra o no en la llista de convocades de Diego Morata.
Marta Cubí, que avui a la tarda ha tornat a tenir la segona sessió d'acupuntura, insisteix que "en moments així, amb una lesió, encara que no sigui greu, s'ha de saber tenir el cap fred i pensar en el millor a curt, però sobretot a llarg termini. Per moltes ganes de jugar que una tingui, ha de saber esperar el seu moment i saber si està per ajudar a l'equip, o per fer-li nosa. No tindria sentit entrar ara a mitges, per arrossegar la lesió tota la segona volta o recaure", afirma.
L'evolució del turmell dret està sent tan ràpida que està sorprenent fins i tot als metges del club, que no esperaven una millora tan evident en els primers dies. Tot apunta a que és la màgia del Dr. Masgrau. "Tot i així, fins demà no decidirem amb els metges i el míster. Al cap i a la fi, és ell qui ha de triar els 16 noms, no jo". Marta no amaga certa ressignació davant la possible no convocatòria. "És normal i, de fet, segurament convé més que viatgin les que estan en perfectes condicions que una jugadora tocada. No seria just per elles. Sigui com sigui, jo segueixo centrada en recuperar-me el millor i més ràpid possible per estar, si no aquest diumenge, el proper dimarts, i poder jugar aviat".
Demà divendres, a última hora, es desvetllarà la incògnita. Fins aleshores, Marta Cubí continuarà amb el pla específic i fent repòs. La plantilla, aquest vespre, després de la sessió d'entrenament pertinent, cel·lebrava el tradicional sopar de final d'any a Girona, cortesia del conseller Josep Ramió.
Després de les proves pertinents dels metges del club, s'ha confirmat que l'esquinç al turmell dret que va patir Marta Cubí el passat diumenge és de segon grau. Tot apunta a que la futbolista es perdrà el proper partit, diumenge a Huelva, i s'espera que es mantingui l'evolució favorable per determinar si estarà disponible per l'últim partit de l'any, dimarts a les 18.00 hores contra el Colegio Alemán.
Malgrat les molèsties, i després d'uns primers dies on la jugadora igualadina s'havia d'ajudar de crosses per caminar, la futbolista ja camina, tot i que encara va una mica coixa. "Mica en mica em vaig trobant millor i el turmell va refent-se. El repòs i la sessió d'acupuntura està ajudant a accelerar el procés de recuperació".
I és que la Marta Cubí ha estat visitada, paral·lelament, amb el Dr. Miquel Masgrau, que té una consulta on practica la medicina tradicional xinesa i aplica les tècniques orientals amb els seus pacients. "Sempre m'ha anat molt bé, amb molèsties al genoll la temporada passada, i hi he tornat a confiar aquesta vegada amb el turmell", assegura Marta. Demà dijous torna a tenir sessió i caldrà veure si la millora li permet o no començar a entrenar.
La davantera perica, però, no té pressa i només pensa "en recuperar-se bé. Queda molta lliga per davant i no forçaré si no em noto al 100%. Si te la jugues amb els turmells, després arrossegues molèsties tot l'any i no val la pena córrer aquest risc ara per un partit. A més, ara ve Nadal i hi ha temps suficient per fer net de la lesió".
Marta Cubí tornava a la titularitat del Femení A amb la màxima motivació, amb ganes de recuperar moral i confiança que l'afiancin en un 11 inicial que se li priva des que va començar la temporada. I tot estava anant perfecte, amb 2 gols i una assistència, fins que en el minut 60 queia lesionada amb un esquinç al turmell dret. La igualadina havia de ser, doncs, substituïda quan es portava poc més d'un quart d'hora de la segona meitat.
El partit, però, aleshores ja estava decidit, en part, per la bona feina de la davantera igualadina que, juntament amb una golejadora Sara, ha contribuit a la còmoda victòria local. "El partit ha tingut poca història, i el Màlaga gairebé no ha pogut oposar ressistència, ja que de seguida ens hem avançat". I és que als 3 minuts, Marta feia el primer del partit i del seu compte particular. Deu minuts després, Sara marcava a plaer després d'una passada seva, i als 15', Vero sentenciava fent el 3 a 0. En el 25', repetia Marta, i després Sara feia dos gols més.
La primera meitat finalitzava amb un claríssim 6 a 0 que anunciava una segona part sense emoció, amb tot decidit. A la represa, el conjunt blanc-i-blau s'ha limitat a tancar el matx. En el 53' Sara feia el quart del dia per ella, i a vint minuts del final, el Màlaga feia el gol de l'honor. Minuts abans, Marta havia deixat el terreny de joc, lesionada.
"Més enllà dels gols, estic molt satisfeta per tot el treball que he fet. He fet un bon partit, ajudant l'equip en tot allò que sé fer, i estic contenta per com he aprofitat els minuts que se m'han donat avui al camp", reconeix Marta, que no ha pogut arrodonir la jornada a causa d'aquesta inoportuna lesió al turmell "Mai és bon moment per lesionar-se, però avui m'ha fet especialment ràbia. Demà caldrà veure com estic, com evoluciona el turmell, i acabar de valorar l'abast i grau de l'esquinç".
Marta vol refusar qualsevol insinuació a la polèmica de qui ha d'ocupar la posició de '9' perico, i assegura no tenir "res a demostrar. Jo entreno, lluito, treballo i sempre tinc les mateixes ganes de jugar. Quan entro al camp no haig de reivindicar res sinó limitar-me a fer la meva feina. Si la faig bé, aquest serà el meu millor argument per reclamar més minuts".
L'equip de Morata es manté, doncs, en la zona alta, tot i que no pot recurçar diferències amb Rayo i Llevant perquè elles tampoc han fallat. Diumenge vinent, incòmode viatge a Huelva, i dimarts reben a casa al Colegio Alemán. Caldrà veure si es recupera a temps la davantera d'Igualada.
Més còmodes fora de casa que a Sant Adrià, la realitat del Femení A està contradint la lògica del futbol. Estranyament, les periques s'estan trobant masses dificultats al seu camp, malgrat les grans dimensions del terreny de joc l'afavoreixin en el seu joc ofensiu. Els rivals, que venen a tancar-se, han posat la por al cos, més d'una vegada, a les locals, i ja s'han escapat 5 punts de Sant Adrià en el que portem de temporada, amb l'empat a 0 davant el Prainsa Saragossa i la derrota contra el Llevant per 1 a 2.
Ara qui intentarà "sucar" serà l'Atlético Málaga, que, com la majoria, "venen sense res a perdre i amb totes les opcions de treure profit d'un partit insípid i rocós, com intentaran que sigui. Suposo que les intencions seran clares, portar el partit a terreny físic, desorientar-nos amb faltes i aturant-nos el joc de toc, ajuntant línies a camp propi i fent petit l'espai per impedir-nos triangular en zona de perill, i sortides ràpides a la contra amb pilotada llarga. És el que va fer el Prainsa, i el que van intentar Atlètic de Madrid, Puebla, i tots els que ens visiten", apunta Marta Cubí.
La davantera igualadina espera gaudir de més minuts que la setmana passada i repetir actuació de fa tres setmanes, quan va ser titular i va fer dos gols contra el Torrejón a Madrid. "Si no jugues, et frustres des de fora. És normal, tota jugadora vol estar al camp i jugar. Si em donen la oportunitat de fer-ho, sortiré com sempre, amb les màximes ganes. Si hi ha sort i marco dos gols més, fantàstic; sinó, mentre guanyem els 3 punts i jo pugui marxar satisfeta del meu treball, també em val", declara, conscient que "la tasca d'un davanter no sempre s'ha de limitar a la seva faceta golejadora. S'ha de tenir-la en consideració, però no com a únic argument. Córrer, lluitar, donar assistències, obrir espai per altres companyes... també és feina del '9', i també s'ha de valorar".
Les periques, que encara tenen per davant dos partits abans de finalitzar l'any, no renuncien a res i volen mantenir-se enganxades al liderat, darrere Rayo i Llevant. "Aquesta Lliga està més igualada que mai", diu la Marta, però avisa que per seguir mirant a dalt, "hem d'anar partit a partit" i reclama "la màxima concentració. Ja ens han donat algun ensurt a casa i no podem fallar contra el Málaga. Estem avisades". El matx es jugarà diumenge a partir de les 12.00 hores, a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià.
Tant prodigar que seria un dels derbis més igualats dels viscuts fins ara entre culés i periques, ha condicionat un partit on, des de l'inici, ambdós equips han volgut no perdre, primer, i guanyar-lo, després. Amb tot, s'ha imposat el treball defensiu i de contenció abans que l'ofensiu i de creació, fins que a la segona part, el Femení A ha pogut trobar espais per desempatar el marcador al seu favor.
La primera part ha estat una exhibició d'ordre i defensa. Un Barça molt concentrat ha ofegat a un Espanyol poc atrevit i amb dubtes. El perill visitant arribava només a pilota aturada, i les poques jugades trenades eren ben contrarrestades per la correctíssima defensa local.
Ni Adriana ni Vero ni Sara ni Noemí ni cap jugadora blanc-i-blava trobava els forats per on portar perill, i això ho aprofitava el Barça per ofegar i desesperar l'Espanyol. Tot i dominar la possessió, les millors ocasions, tot i que aïllades i dèbils, les posava el Barça amb una Maripaz omnipresent.
Els primers 45 minuts, doncs, acabaven com havien començat i amb els dos conjunts excessivament pendents de no encaixar cap gol que de buscar la porteria contrària.
Però la cosa canviaria a partir de la segona meitat, que ha començat amb un altre caire, més verticalitat. Després d'alguns avisos d'unes i altres, arribava la jugada clau del partit, la que havia de desencallar el matx: un penalt comès sobre Sara que Noemí transformaria per les periques. Era el 0 a 1 i les coses es posaven de cara per a les de Diego Morata.
El gol, lluny d'animar el partit, l'ha matat gairebé més. El Barça, fos i amb poca confiança en atac, no afinava davant la porteria de Cristina, i l'Espanyol aprofitava que el rival s'havia estirat una mica més per trepitjar l'àrea culé. Finalment, les blanc-i-blaves sentenciaven el derbi per mediació de Míriam, que rematava d'esquenes una pilota solta a l'àrea petita i feia el 0 a 2 definitiu.
Els canvis d'un i altre entrenador arribaven massa tard i amb poques intencions de canviar la dinàmica d'un derbi ensopit, i poc vistós amb massa respecte i poc ambiciós que ha donat, momentàniament, el liderat a l'Espanyol, a l'espera del què facin Rayo i Llevant en aquesta jornada.
FC Barcelona: Ràfols, Pau, Marina, Ani, Clara, Marta, Lilo (Laura, m.63), Silvia (Aida, m.81), Melanie (Jessica, m.71), Vicky i Mari Paz.
Femení A: Cristina, Ane, Chola (Vanesa, m.86), Miriam Diéguez, Marta Torrejón, Noemí, Adriana (Lara, m.86), Sara (Marta Cubí, m.83), Rocío (Marta Corredera, m.57), Mesi i Verónica.
Gols: 0-1: Noemí (m.55); 0-2: Miriam Diéguez (m.77).
Àrbitre: Sr.Calle Martínez. Ha amonestat a Cristina (m.90).
Uns 200 espectadors a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí.
|
RSS Feed