Els últims dies han passat moltes coses, i molt ràpid en l'entorn de Marta Cubí i l'Espanyol, fets que han precipitat l'adéu de la jugadora d'Igualada de l'entitat perica. Tot plegat està generant una sèrie de respostes per part de molts clubs, que ja s'han posat en contacte amb la davantera per interessar-se en contractar els seus serveis de cara a la propera temporada.
Sense marge per definir les línies del seu futur, la futbolista està escoltant totes les propostes, i vol temps per valorar-les. "Tot ha passat massa ràpid i les coses s'han de pensar bé abans de prendre cap decisió", diu Marta, que no vol precipitar-se en la seva elecció. I és que encara s'ha d'assumir la situació. "Són 6 anys a l'Espanyol i s'ha de païr el canvi d'etapa i la manera com s'ha produït".
El que sí té clar la davantera igualadina és que no cal fer-se mala sang i s'ha de passar pàgina. "Tinc la sort d'estar rebent trucades per fitxar-me, amb projectes interessants, ambiciosos i futbolísticament em fan tornar a sentir-me útil i valorada", explica. Alhora, aprecia "les trucades i missatges d'ànim que em van enviant, valorant les meves temporades aquí i això em recomforta".
De moment, i fins el proper 30 de juny, la jugadora pertany al RCD Espanyol. No serà fins aleshores, que la Marta Cubí podrà començar a moure fitxa, si acaba decidint moure-la. Ara per ara, però, es deixa estimar per tothom recordant allò del "mai s'ha de tancar la porta a ningú" i dóna una pista per a tots els interessats: "jo només vull jugar a futbol i gaudir, aprendre, millorar, sentir-me important per l'equip... Qui millor m'ho garanteixi, té molts punts guanyats".
Ahir divendres, Marta Cubí, juntament amb Núria Guardia, l'altra jugadora amb la què no es compta per la Copa, van anar a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per acomiadar-se de les seves companyes. Les jugadores van aprofitar el darrer entrenament de la plantilla abans del seu desplaçament a València per disputar l'anada dels quarts de Copa de la Reina, per desitjar sort a les fins fa poc companyes de vestuari.
"No és un sorteig massa favorable perquè el Llevant és dels més forts, però en els dos partits contra elles havíem demostrat que estàvem allà, i havien sigut partits molt disputats. Només cal ajustar algunes coses i decantar el marcador cap al nostre favor", diu Marta, que espera que "superin l'eliminatòria, per les companyes que s'han quedat a l'equip".
Ambdues haguessin preferit no haver de passar pel tràngol d'acomiadar-se a un mes i mig d'acabar la temporada, però els fets s'han precipitat. "Totes teníem molta il·lusió posada en aquesta Copa i sap greu plegar així, sense poder ajudar a aconseguir els objectius", però, avisada que no tindria cap minut ni oportunitat, "no té cap sentit continuar. Una jugadora entrena per guanyar-se el lloc, perquè té la motivació de lluitar per convèncer al míster i jugar. Si aquest està ja condicionat a no donar-te opció facis el que facis i entrenis com entrenis, , per a què seguir?", es pregunta Marta.
A més, la davantera d'Igualada afegeix que no és qüestió d'apreciar o no la franquesa de les paraules de l'entrenador, "és un problema de forma, del moment en què s'ha près la decisió, a tan poc d'acabar l'any. És com si, d'un dia per l'altre, haguéssim deixat de ser vàlides i ara la plantilla era massa àmplia. No crec que sigui jo la única que ho veu estrany", argumenta.
Tenint en compte, doncs, que encara no s'han aclarit les causes reals de la decisió presa per Diego Morata i els seus, Marta vol aclarir que "no té res a veure amb el cas de la Noe, com s'està dient". És, doncs, una decisió aïllada d'aquest enrenou mediàtic. "De tota manera, ara no interessa això. Que ells es centrin en el tema esportiu que els ocupa, amb la Copa, i quan arribi el 30 de juny, parlarem amb qui calgui parlar".
A falta de raons convincents que justifiquin l'exclusió de la futbolista de la plantilla perica, des del Web Oficial de la Marta Cubí volem fer un recordatori dels números que resumeixen la temporada de la futbolista igualadina a les ordres del tècnic Diego Morata. Calculadora en mà, salta a la vista que la participació de la Marta Cubí no només no és prou dolenta com per apartar-la de l'equip en aquest tram final, sinó que va en paral·lel i supera les xifres de moltes de les habituals titulars amb les que sí es compta per la Copa de la Reina.
Això és el més destacat de l'any 2008/09 de Marta Cubí amb el Femení A:
- ha marcat 9 gols, dels 70 que ha fet l'equip
- ha sortit de titular en 12 partits, dels 30 que es disputen
- d'aquestes titularitats, només ha jugat 4 partits sencers
- ha participat en 1182 minuts, d'un total de 2700 disputats
- en 6 partits no ha jugat ni un sol minut
- en 7 partits ha entrat als darrers 20 minuts, o menys
- té un promig d'un gol cada 131 minuts, això és un gol cada partit i mig
Més a fons, el resum seria aquest:
- No va ser fins el 23 de novembre que li van donar la opció de ser titular, després de 8 jornades de no participar gairebé res. Venia de sumar un total de 126 minuts dels 720 a jugar (no arriba al partit i mig, de vuit) i s'havia quedat sense jugar en tres ocasions. La seva resposta va ser excel·lent, fent dos gols que donaven la victòria per 3 a 0 davant el Torrejón, a Madrid.
- Les seves bones i encertades actuacions li valien la titularitat la següent jornada, però no durava més enllà la confiança del cos tècnic. Només obtenia premi una participació amb gol: el treball més fosc, de pressió, de lluita, d'assistències de gol, s'ha passat per alt durant tota la temporada.
- L'època de més participació coincideix amb les lesions de companyes titulars, on la Marta Cubí va poder jugar fins a quatre partits consecutius de titular (el seu màxim de la temporada), amb un balanç de tres gols. La seva presència a les alineacions principals, però, no responia a un gest voluntari dels entrenadors, sinó a una decisió forçada per les circumstàncies. Mostra d'això és el fet que, superades les lesions, Marta Cubí va tornar a seure's a la banqueta durant més de dues setmanes, sense veure valorada la feina realitzada.
- La falta de continuïtat ha estat clau per no poder oferir el seu millor rendiment, com venia fent les anteriors temporades. Ha encadenat prop de dos partits i mig de banqueta i un de titular al llarg de tota la temporada, la qual cosa dificulta el rodatge necessari per millorar el rendiment i la capacitat de mantenir un gran de confiança elevat.
- No és la jugadora que menys hagi participat en la plantilla, però els seus minuts són inferiors a d'altres davanteres més utilitzades, llur rendiment no és superior al de Marta Cubí a nivell golejador. El promig de gols de la jugadora d'Igualada és el segon més alt de la plantilla, per darrere del de la pitxixi Adriana, aquesta, però, amb moltes més oportunitats al llarg de la temporada.
(17 gols en 1846 minuts jugats, això fa un gol cada 107 minuts -partit i 17'-; Adri, però, pot presumir d'haver jugat 19 partits de titular, dels quals ha jugat 14 de sencers, i només en un l'han canviat abans del minut 70; dels 6 partits que s'ha quedat sense jugar ni un minut, tots 6 han estat per lesió, i no per decisió tècnica; en tots els partits que ha estat a la banqueta, ha sortit, i ha jugat més de 30 minuts, excepte en una ocasió, que va disputar-ne només 8).
Dades segons les alineacions del web del RCDE.
Aquesta mateixa tarda, Diego Morata ha notificat a la jugadora igualadina que no contava amb ella per la Copa de la Reina.
Les raons no han estat gent clares ni convincents. Per una banda, s'ha valorat de la futbolista la seva professionalitat, i actitud competitiva i ambiciosa. Alhora, però, se li retreia precissament aquesta voluntat de massa esforç i implicació. "Jo em pensava que en l'esport d'alt nivell aquests eren valors imprescindibles", declara Marta Cubí, dolguda i confosa per la sobtada decisió del cos tècnic, sense motius aparents.
Ara, la jugadora espera rebre explicacions per part de la directiva del club que l'acostin a les autèntiques raons de la seva exclusió de la plantilla. "Tinc la consciència molt tranquil·la, sé que com he complert amb la meva feina dins del terreny de joc. Els problemes de l'equip venen quan s'han començat a barrejar els aspectes personals amb els esportius, com ha passat amb mi", afirma Marta.
Marta Cubí se'n va amb la sensació d'haver estat traïda, estafada. "Després de sis temporades al club no entenc que una sola persona, o les que siguin, puguin tirar per terra tota la feina feta en tots aquests anys a l'entitat, i se'm faci fora per raons que ni ells saben justificar".
Així doncs, l'eliminatòria de Copa de la Reina davant el Llevant escalfa motors abans d'hora amb aquesta desagradable sorpresa d'última hora. L'Espanyol perd un efectiu a la davantera; un efectiu que no sap, encara, si trobarà a faltar o no, vistes les mancances de la plantilla titular en els últims mesos. En qualsevol cas, l'etapa al conjunt blanc-i-blau de la Marta Cubí ha arribat al seu punt i final de manera fosca i injusta -per les formes, essencialment-, després de l'excel·lent rendiment de la futbolista d'Igualada. Difícilment trobin a temps recanvi de garanties. Massa tard. "Ells s'ho perden".
El Levante UD sap que el partit de quarts de la Copa de la Reina que disputarà contra el Femení A del RCD Espanyol de Barcelona (diumenge 24, 12.00 hores) és un dels seus més importants compromisos, i és per això que ha traslladat l'escenari del partit al camp on juga el Levante UD, el Ciutat de València.
Les valencianes treballaran fins al dimecres al camp on habitualment s'entrenen, el Poliesportiu Nazaret, i a partir de dijous ho faran en el Ciutat de València.
Les nostres jugadores començaran aquest dimarts els entrenaments per afrontar amb garanties el partit d'anada dels quarts de final de la Copa de la Reina.
Font: RCDE
La International Women's Cup que s'ha disputat a Salou durant tot el cap de setmana ha servit a les periques d'entrenament intensiu de cara a l'autèntic compromís de la setmana vinent: l'eliminatòria de Copa de la Reina davant el Llevant. Les de Diego Morata no han pogut superar al Rayo Vallecano en la final i han caigut per un ajustat 2 a 3. Però el balanç del cap de setmana deixa dubtes a la plantilla, que ha guanyat, però no ha convençut en cap dels dos partits anteriors.
La final: 2-3 contra un Rayo a mig gas
El Rayo Vallecano venia fort. Havia superat amb solvència els seus dos partits de grup, superant per 7 gols a 2 al Montpellier francès i per 4 a 1 al FC Barcelona. Conscient d'això, les periques han volgut controlar l'aspecte defensiu i aguantar a les de Vallecas en un marcador ajustat el màxim possible. Però ja al minut 8 es trencava l'igualada. Les madrilenyes s'avançaven per mediació de Sonia Bermúdez, que agafa desprevinguda a la defensa perica, massa avançada en moltes fases del partit.
La resposta, però, ha sigut gairebé inmediata de les periques que empataven gràcies a un penalt que transforma Carol al minut 20. Sense acabar de controlar el matx, el Rayo es trobava còmode, no es veia inquietat ni intimidat. Molt ben posicionat al camp, les visitants es limitaven a accions ràpides d'atac, amb les idees molt clares. Així, novament una passada a l'espai l'aprofita una de les davanteres rayistes, marxant per velocitat de la pressió perica. Jade, doncs, feia el 2 a 1 al minut 38. Amb aquest resultat s'arribaria al descans.
A la represa, l'Espanyol ho intentava però no sabia com. Més pendent de no encaixar un tercer que l'esborrés del partit que d'anar a pel segon, les de Morata acumulaven efectius a camp propi. El Rayo, també conservador i conscient que la victòria estava al seu abast si l'Espanyol no atacava, ha anat matant el partit, esperant la seva ocasió per avançar-se al marcador. De fet, a falta d'un quart d'hora, han aprofitat una badada perica i han fet el tercer.
Les periques, ja a la desesperada, han pogut retallar distàncies instants després amb un penalt que Vero Boquete no ha sapigut transformar. Però la insistència de les de Morata donaria els seus fruits, tot i que seria massa tard. Ja gairebé en el descompte, Adriana feia el 2 a 3 amb el que s'arribaria al final. Abans, però, hi hauria una última ocasió, amb una perillosa falta indirecta dins l'àrea, que el femení A ha desaprofitat.
Amb tot, un segon lloc a la International Women's Cup que no és dolent, tenint en compte el moment de forma de l'equip comparat amb el de l'actual guanyador de la Superlliga, el Rayo Vallecano. L'equip ha donat la cara però haurà d'oferir molt més si vol superar al Llevant a la Copa de la Reina. Ara, els espera una setmana de reflexió i autocrítica per corregir i millorar els aspectes que apropin a aquest Femení A a les semfinals de Copa.
Dissabte: fase de grups
La jornada de dissabte es presentava interessant per a les blanc-i-blaves, que podien utilitzar la IWC per agafar moral i agradar-se, de cara a la Copa. El rival, el Bristol Academy insinuava en la seva alineació que no era l'equip potent que s'havia anunciat. Vuitè a la seva lliga -una Premiere League que jugaven només 12 equips-, i sense portera oficial, les angleses van oferir poc futbol a Salou. En front això, les periques es van bloquejar i van veure's contagiades per la falta d'intensitat de les visitants.
Tot i la contundent victòria de 4 gols a 0, la sensació no va ser de tota la superioritat que el conjunt perico hagués hagut de mostrar. Poques ocasions de gol, joc lent i excessivament directe, i quatre gols aïllats -amb la col·laboració d'una portera improvisada- van ser el pobre bagatge de les de Diego Morata.
Al segon partit del cap de setmana, el rival a batre era l'Atlético de Madrid. Es jugaven el passe a la final, ja que les madrilenyes havien guanyat per 1 a 6 a les angleses. El matx, però, va ser molt igualat, molt intens, amb molta lluita. Una lluita inofensiva per part de tots dos conjunts, amb poca profunditat. Les "colchoneras" es conformaven amb un empat -suficient resultat per elles-, i van aguantar fins els darrers cinc minuts. Aleshores, l'Espanyol aconseguiria el solitari gol que li donaria la victòria i el dret de jugar-se el títol diumenge contra el Rayo.
Marta Cubí, tocada
La davantera igualadina arrossega molèsties a la cama després d'haver rebut un fort cop durant el partit de l'Atlético de Madrid. De fet, la seva lesió no li ha permès disputar la final contra el Rayo. Esperem que es recuperi aviat i estigui a disposició dels tècnics de cara al Llevant, diumenge vinent a València.
Celebrat aquest matí a les 11.00 hores a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol, a l'Espanyol li ha tocat el Llevant en els quarts de final de la Copa de la Reina. Una eliminatòria que es jugarà primer a València, el proper 24 de maig, i tindrà la tornada el diumenge següent, el 31, a Sant Adrià.
El sorteig de Copa s'esperava emocionant i vibrant, possiblement un dels més interessants per l'enorme igualtat dels seus participants. Malgrat la frontera que marquen a la classificació Rayo i Llevant, en una altra esfera i lluita durant moltes jornades, ningú se'n refia de ningú i tothom és temut i temible. L'Espanyol, però, potser hagués preferit algun altre rival, tot i que, toqués qui toqués, l'equip hauria de millorar el seu joc, ja que amb la majoria dels presents al sorteig ha tingut algun mal resultat al llarg de la Lliga.
I és que a aquestes alçades de temporada i amb la imprevisibilitat que caracteritza al Femení A d'aquest 2009, cap partit és fàcil però tampoc cap impossible. Capaç del millor -en comptades ocasions, però- i del pitjor -malauradament, cada vegada sovinteja més aquesta altra versió-, les de Diego Morata afrontaven avui el sorteig de la Copa conscients que cap rival seria assequible. Els vuit classificats són rivals perillosos i les eliminatòries havien de ser, i seran, apassionants.
Les estadístiques, però, suggerien millors candidats per l'enfrontament de Copa que no pas el Llevant. Els dos partits disputats aquesta temporada contra el conjunt valencià s'han comptat per derrotes: 1 a 2 a Sant Adrià, i 1 a 0 contra el Llevant. És cert que són resultats ajustats, però, essent realistes, la fita està complicada. Ara bé, l'equip "és ara quan ha de demostrar que pot i vol", com diu Marta Cubí. A la jugadora igualadina sempre li agrada recordar que "contra els grans equips és quan s'ha d'aparèixer, quan s'han de fer grans partits. És el moment de valorar on estem, qui som, i on volem anar".
Afavoreix el fet de jugar-se a doble partit? Beneficia el sorteig a l'Espanyol per poder jugar el segon i definitiu partit a casa? Sigui com sigui, la plantilla perica ha de recuperar l'ambició i afrontar l'eliminatòria amb confiança i il·lusió. El rival s'ho mereix i la possibilitat de passar ronda "carregant-se" a un dels grans, ha de ser prou al·licient per remuntar la situació.
Marta Cubí valora positivament el sorteig i insisteix en què "la Copa no té res a veure amb la Lliga. Hem de canviar el xip i preparar els dos partits confiant en les nostres opcions". No creu que l'equip hagi de tenir por ni s'hagi de donar per vençut abans d'hora. "Nosaltres respectem molt al Llevant i serà un rival dificilíssim, però no hem de fer-lo més poderós del que és amb una actitud negativa. Hem de jugar sèries i concentrades. Som l'Espanyol. Hem d'aconseguir que elles també dubtin i pensin que els ha tocat un rival duríssim". Un rival amb l'orgull ferit, segur. La redempció a València serà via IWC, a Salou aquest cap de setmana.
Un dels tornejos més espectaculars de l'actualitat de futbol femení a Catalunya i Espanya, la International Women's Cup, donarà el tret de sortida el proper dissabte a la gespa del Municipal de Salou, i ja divendres a l'Ajuntament de la localitat tarragonina, amb l'acte de benvinguda als equips participants. El Femení A torna a ser un dels favorits a la victòria, però ho tindrà difícil degut a l'entitat dels seus rivals.
Al seu grup es veurà les cares amb el Bristol Academy WFC en el primer partit, a partir de les 12.00 hores del dissabte 16 de maig, i amb l'Atlético de Madrid en la jornada final, a les 20.00 hores.
A l'altre grup, jugaran el FC Barcelona, Montpellier HSC i el Rayo Vallecano. Dels encreuaments sortiran els partits importants, la final a les 12.00 hores i el partit pel 3r i 4t lloc a les 10.00 hores. Seran diumenge 17 de maig.
La IWC haurà de servir per a les periques com el punt d'inflexió entre les principals competicions de la temporada. Acabada la Lliga amb més pena que glòria i a punt per iniciar la Copa, les blanc-i-blaves tenen un cap de setmana de futbol intens i de màxim nivell per resorgir de les seves cendres i oferir una cara nova que permeti acabar la temporada amb bon regust de boca.
L'Espanyol ha tancat la fase regular amb una plàcida victòria davant el Lagunak gràcies a un gol de Marta Torrejón a la primera meitat. A les blanc-i-blaves no els ha costat massa emportar-se aquests tres darrers punts de la temporada, ja que des del primer moment s'ha deixat notar la seva superioritat sobre el rival.
L'equip de Diego Morata ha controlat bastant bé el matx sense gaires problemes. Les jugadores blanc-i-blaves han sortit bastant mentalitzades i actives per sentenciar aviat el xoc. A poc a poc han aconseguit arribar a l'àrea contrària amb perill i Marta Torrejón ha avançat a les seves amb un bon gol de cap.
Una vegada aconseguit l'objectiu, el partit ha perdut intensitat. Les espanyolistes s'han limitat a controlar el duel sense excessius problemes i les visitants han semblat resignar-se amb la derrota. A la primera part, només Sara ha posat una mica més d'emoció en una contra que no ha sabut defensar.
El guió del xoc no ha canviat excessivament després del descans. Les rivals han seguit fidels al seu ferri plantejament i no han fet gran cosa per intentar remuntar el partit. Això ha facilitat encara més la tasca a les locals, que han tingut el joc i la victòria controlada fins al xiulet final.
El joc en la segona meitat ha estat molt imprecís i hi ha hagut nombroses interrupcions. L'Espanyol tampoc ha creat gaire perill i només ha provat sort amb alguns remats des de fora de l'àrea. Sense grans ostentacions, doncs, el Femení A ha complert l'objectiu de tancar la temporada regular amb una victòria.
RCD Espanyol: Marina; Rocío (Vane, m.46), Marta Torrejón, Mesi, Chola; Lara, Adriana, Noemí, Marta Cubí (Joana, m.70), Carol (Nuria, m.66) i Sara (Marta Y., m.70).
Lagunak: María G, Carmen (Zuriñe, m.87), Sandra, María E., María S., Raquel, Txiki, Susi (Yasmina, m83), Irene (Julia, m.89), Laura (Txuki, m85) i Ennate.
Gols: 1-0: Marta Torrejón (m.17).
Àrbitre: Sr. Pérez Bueno. Ha amonestat a Mesi (m.43).
Incidències: uns 200 espectadors a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós.
Font: RCDE
El Femení A vol acabar una segona volta per oblidar. Després de la desfeta de diumenge passat a València, les de Diego Morata només pensen en passar pàgina i canviar el xip. Treure's la inèrcia negativa de la Lliga, i vestir-se una roba diferent, una guanyadora, una que vol culminar aixecant la Copa de la Reina.
Però per arribar a aquest moment, cal que passin moltes coses, i anar pas a pas. La primera aturada al camí es diu Lagunak, i podria ser el rival que tanqués un cercle de resultats dolents que han despenjat a l'Espanyol dels llocs capdavanters que ocupava quan va visitar Barañáin.
I és que justament en el partit contra les navarreses, les periques van perdre el rumb victoriós. L'empat a 1 gol aconseguit a Pamplona eren els primers dos punts, de molts més, que es deixarien les blanc-i-blaves en les restants 15 jornades. "La veritat és que aquell empat ens va fer molt de mal. Partit espès el nostre, una defensa molt densa la d'elles, i poques idees en general. Després van venir uns quants partits amb guió similar i se'ns va escapar la Lliga", rememora Marta Cubí.
La davantera d'Igualada vol esperar a aquesta última jornada abans de fer balanç de la temporada. "Acabem bé, primer, i després ja parlarem de Copes i altres", afirma, taxativa. Del Lagunak, diu que "és un equip rocós, amb orgull, amb cor, que ho lluita tot. Són més fortes que tècniques i vindran a donar la campanada i tancar l'any amb una victòria de prestigi".
En aquest sentit, Marta Cubí recorda que "precissament això és el que està en joc. El prestigi, el respecte, l'orgull" i a l'Espanyol, ara per ara, "només ens val guanyar i fer-ho de forma convincent. Pot semblar una tonteria, però no és el mateix que vinguin amb por, a que es plantin a Sadrià convençudes que ens poden guanyar, com passa ara. Hem de tornar a ser un equip temut i no dèbil".
A partir de les 12.00 hores podria començar la transformació perica a la Ciutat Esportiva, on les de Diego Morata buscaran acomiadar la Superlliga amb la seva millor versió. Fer, en definitiva, un pas endavant que permeti a tots, jugadores, afició i club, tornar a creure en les possibilitats de la plantilla de guanyar la Copa.
|
RSS Feed