S'esperava un derbi igualat, un partit disputat, i Espanyol i Barça no han decebut ningú, oferint un bonic espectacle que, malauradament, però, ha acabat malament pels interessos pericos. Les blanc-i-blaves no han sapigut aprofitar un gol inicial al minut 36, de penalt, i el fet de jugar amb superioritat numèrica i en la segona part s'han vist sorpreses per un demoledor contraatac culé i una espessa muralla defensiva ideada per l'entrenador visitant.
No és la primera vegada que aquest Espanyol s'encalla contra una defensa massa poblada i el perforen a la contra, i pel centre. No ha estat malament l'equip de Morata a la primera part, per bé que el màxim perill l'hagi aportat Ane Bergara. De fet, una incursió de la lateral dret per la banda ha suposat la millor ocasió perica, amb una rematada amb l'esquerra de Marta Cubí que s'ha estabellat al pal. La davantera igualadina ha estat molt activa i ha buscat aparèixer constantment en el joc d'atac del seu equip, connectant especialment amb Carol, però sense encert de cara a porteria.
Faltava afinar la punteria per acabar d'imposar el lleuger domini de possessió de les blanc-i-blaves. El Barça aguantava bé, sense patir gaire i amb certa comoditat en la sortida de pilota, i contrarrestava el joc local amb marcatges intensos i sacrificats de totes les jugadores. A la mitja part, el marcador reflectia un 1 a 0 que, tot i arribar de penalt, feia justícia a la intenció ofensiva de les de Diego Morata.
A la represa, però, s'ha teixit la sorpresa. Un Barça endolladíssim, lluny de renunciar a la remuntada i evitar una golejada, ha cregut en les seves opcions i ha desmuntat el plantejament perico amb dos contraatacs impecables en dos minuts, fent l'impensable 1 a 2. En inferioritat, les blaugranes han jugat bé les seves cartes i han tingut fins i tot un altre mà a mà amb Cristina que han resolt amb efectivitat i qualitat, per alt, de vaselina, una altra vegada. Era l'1 a 3 i tot semblava sentenciat.
El Femení A estava tocat, sense idees, nerviós, precipitat, impotent. Els canvis tàctics de Morata, no han surgit efecte i han bloquejat encara més l'indecís atac blanc-i-blau, sense mobilitat i ofegat pel centre. Marta Cubí ha tingut un parell d'opcions, però primer la seva remuntada, molt forçada, no ha trobat porteria, i després, un potent xut amb l'esquerra s'ha estabellat al cos d'una defensa culé.
Entestat en arreglar-ho de seguida, l'equip s'ha dedicat a penjar pilotes, sense criteri, amb més cor que cap, i la defensa culé no ha flaquejat, molt segura en el joc aeri. El resultat s'ha escurçat en la recta final, a 4 del final, en una jugada embolicada després d'un còrner, i a Sant Adrià s'ha somiat, per uns segons, en un empat a 3 que no arribaria.
Amb tot, l'Espanyol ha patit una dolorosa derrota que deixa tocada la plantilla i torna a posar de manifest que aquest Femení A no troba espais quan el rival l'espera tancat. Un Barça més disciplinat i tàctic ha fet honor de la seva solidesa defensiva i ha fet volar els 3 punts del derbi més igualat dels últims anys.
És l'hora del derbi. Per fi. Sant Adrià es vestirà de gala una altra vegada per rebre al FC Barcelona en la 26a jornada de Lliga i viure una tarda de futbol, passió i afició. Ja s'han viscut altres derbis aquesta temporada, però tots lluny de la Ciutat Esportiva. Ambdós, per cert, que s'han saldat amb idèntica victòria perica: 2 a 0.
Els seguidors de Marta Cubí recordaran amb especial emotivitat el corresponent a la Final de la Copa Catalunya, on la davantera perica va obrir un marcador que no semblava voler deixar el 0 a 0. L'aportació del talent de la '9' igualadina, amb un golàs, va ser clau per donar el triomf a les seves. La tradició, a més, confirma que les blaugranes se li donen bé a la Cubí, que pràcticament en cada derbi 'mulla'. "Els gols estan allà i semblaria que li tinc la mida presa. És un partit on tens aquell 'plus' que no pots controlar, que et dóna mobilitat, que et fa estar a tot arreu i que t'apropa al gol".
Però les coses han canviat des d'aleshores. O no tant. En els anteriors dos partits, Marta Cubí s'ho ha hagut de mirar des de la banda, fins rebre la seva oportunitat en el tram final. No està clar si es repetirà l'escena o no. "Són decisions que recauen en el míster i ell tria la opció que creu que afavoreix més a l'equip. Jo he estat fent la meva feina quan m'ha tocat, intentant fer-ho el millor possible, donant el màxim de mi en cada moment, en cada entrenament, en cada partit", es sincera Marta.
A més, afegeix, que es nota en un bon moment, que es veu en forma. Prova d'això són els dos gols que van donar mitja victòria a les blanc-i-blaves a Puebla la setmana passada. "Tothom té puntes de forma durant una temporada. Jo ara em trobo molt bé, amb confiança, segura del què faig, amb aquella xispa que tota davantera necessita. Tant de bo pugui sortir d'inici i aportar-la al bé col·lectiu, com vaig poder fer a Extremadura".
I és que la '9' igualadina vol desmarcar-se dels egos mediàtics. "Jo no vull protagonisme ni portades. Jo vull jugar i fer-ho bé. Per l'equip, per les companyes, pels què confien en mi, i sobretot per mi. Sempre ho dic: els diumenges m'agrada marxar del camp sabent que m'he buidat i he pogut ser útil per l'equip. És el que veritablement m'importa".
A Diego Morata li queden dos entrenaments per acabar de perfilar l'11. Divendres al vespre, amb totes les cartes sobre la taula, haurà de triar amb quina alineació jugar, si comptarà amb el bon estat de forma de la Marta Cubí, o si en prescindirà. Diumenge, a partir de les 17.00 hores de la tarda i retransmès per Canal 33, es desvetllarà la incògnita. Apassionant derbi, i ocasió magnífica per apropar-se a Sant Adrià o enganxar-se a la televisió. Que comenci l'espectacle!
Al Poliesportiu Municipal Tomás de la Hera, el Puebla ha dificultat molt les coses a les visitants durant tot el partit i des de bon inici. Es preveia un partit complicat, i la realitat ho ha corroborat. Afortunadament, però, les blanc-i-blaves han pogut demostrar la seva superioritat tècnica i s'han endut la victòria d'Extremadura, gràcies a una Marta Cubí endolladíssima i molt resolutiva que ha portat el seu equip a la victòria amb dos gols en moments clau del partit.
La davantera d'Igualada estava molt tranquil·la per la feina feta i, especialment, "perquè m'he pogut sentir útil per l'equip. Ho estàvem passant malament i hem pogut mantenir-nos vives amb dos gols meus, empatant, fins a posar-nos per davant al marcador. Una davantera necessita això, necessita veure que la seva feina aporta coses i avui tot ha sortit rodó, personalment i col·lectiva".
I és que el Puebla s'havia avançat al marcador i estava fent molt de mal entre la improvisada defensa perica, molt insegura a l'eix. Diego Morata ha volgut reservar peces clau (a una targeta de la sanció) pensant en el derbi i a punt ha estat de costar-li massa car. Per sort, poc abans del descans, Marta, amb una gran vaselina des de fora de l'àrea ha superat la portera local i deixava un esperançador empat al marcador.
A la represa, però, una altra ofensiva del Puebla que feia el 2 a 1 i semblava deixar tocades al Femení A. Diego Morata s'ha vist obligat a introduir canvis que fessin més ofensiu el seu equip i ha passat a jugar amb un 3-2-3-2. Però ha estat novament Marta Cubí qui faria el gol que donava mitja vida a l'Espanyol. La '9' igualadina aprofitava una passada a l'espai de Marta Torrejón per enviar un precís xut amb l'exterior del peu, i de primeres. "L'assistència ha sigut boníssima, a l'esquena de la defensa i he pogut definir bé i ràpid. Estàvem encara al primer quart i quedava temps per remuntar. Ens ha donat ales". En efecte, perquè poc després, Vero recollia un refús i feia el 2 a 3 definitiu.
Amb el marcador a favor, les periques han especulat fins a arribar al final, conscients que no estan per floritures. Amb patiment i suor, les periques tornen a casa sumant la primera victòria del 2009.
Ara els espera un Barça que no ha patit tant en el seu partit i vindrà de guanyar per 3 a 0 al Lagunak. El derbi, que pressumiblement serà televisat per Televisió de Catalunya, s'espera d'allò més vibrant i igualat. "M'encantaria jugar-lo. Clar. Com tots els partits però aquest sempre més, perquè és un derbi", diu Marta que assegura, però, no veure's condicionada per la presència de les càmeres. "A mi la tele no em canvia el meu joc. Jo sempre ho vull fer bé, aprotar el que sé fer bé, ni més ni menys. És ridícul voler demostrar qui sap què de més només per això".
Sigui com sigui, ara Diego Morata té un problema. Un gran dilema. L'actuació d'avui de la Cubí semblaria reclamar la seva oportunitat la setmana vinent davant del FC Barcelona. Seria el més natural: donar continuitat a una peça que ha funcionat bé i ha resolt. Ara caldrà veure com reacciona l'entrenador perico, si té en compte l'estat de forma de les seves jugadores o se'l mengen els egos mediàtics.
Jornada rodona: 3+2 punts
Amb aquesta victòria davant el puebla, l'Espanyol ha resolt un desplaçament complicat amb 3 punts importantíssims que, a més, li han permès acomodar-se a la tercera plaça, després de l'empat d'ahir de l'Athletic de Bilbao, rival al qual ja li treuen dos punts. Tot i que el liderat els continui quedant massa lluny, les periques han retallat dos punts també a Llevant i Rayo gràcies a l'empat d'aquests en el seu duel particular, i maquillen la seva puntuació respecte als dominadors de la Lliga. Així, ara mateix, l'Espanyol segueix tercer amb 55 punts, perseguit per l'Athletic a 2 punts, a 8 del segon,el Llevant, i 11 per sota del líder Rayo.
El viatge a Puebla és sempre una prova de foc per a tots els equips. No tant per l'exigència del rival, cada temporada menys perillós i més irregular, sinó per la pressió ambiental que es respira al Tomás de la Hera. Un públic que apreta i uns arbitratges més que casolans, que decanten qualsevol conat d'empat en favor, sempre, de les locals.
Davant d'això només hi ha una única estratègia vàlida: dominar el partit i obrir forat al marcador de bon principi, per no donar peu a què una decisió rigurosa et destrossi la feina feta durant 89 minuts. El Femení A hauria d'haver après la lliçó de l'Atlético de Madrid, de Lagunak, o del propi Puebla l'any anterior, i enllestir el duel de forma contundent. "Són camps complicats si no ets capaç de marcar un parell de gols i deixar clar de qui són els 3 punts. Amb resultats igualats et vas topant contra faltetes, fores de joc, minuts d'afegit i targetes que t'acaben desconcentrant. Especular acaba sortint molt car en aquests desplaçaments", descriu la davantera igualadina, conscient de la seva experiència.
"En els últims anys hem patit arbitratges molt estranys. No només a Puebla, on l'any passat vam perdre 2 a 1 amb dos penalts raríssims al final; també a Huelva, on recordo 9 minuts d'afegit guanyant per 0 a 1, o a Oviedo la temporada que vam guanyar la lliga, un empat a 2 que gairebé ens costa el títol. Però la manera de sobreposar-se és marcar distàncies i anar a l'atac, buscar golejar. Si vas guanyant de 3 o 4 gols, no et poden prendre el partit", comenta Marta.
Més enllà d'això, Marta Cubí és conscient que no serà un partit fàcil. "L'arbitratge no ha de condicionar el nostre joc. El Puebla es juga mantenir la categoria, i sortirà a mossegar. No podem permetre que cregui que té opcions, i hem d'apretar més que elles des del primer minut. Pressionar-les, obligar-les a córrer, a bascular. Si toquem i busquem la porteria a base de triangular i no amb joc directe, trobarem forats".
El partit es jugarà diumenge a les 12.15 hores al Tomás de la Hera. Esperem que Marta Cubí i les seves companyes tinguin el dia i aconsegueixin la que hauria de ser la primera victòria fora de casa del 2009 de les Diego Morata.
Pel que fa a les molèsties al turmell dret, la '9' blanc-i-blava reconeix que "no m'han impedit entrenar-me amb normalitat durant la setmana" i, per tant, "em fan estar a disposició de l'entrenador". Ara, si el míster s'apropa al plantejament suggerit aquí, Marta Cubí podria tenir opcions de formar part de l'11 titular que buscarà la victòria a Extremadura. El Femení A necessita dels seus gols per rematar una lliga que comença a fer-se'ls-hi massa llarga.
L'equip de Diego Morata s'ha refet de la derrota de la setmana passada aquesta tarda a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià. I ho ha fet amb contundència, deixant les coses clares, a l'endossar-li un 5-0 al seu rival, el AD Torrejón. A les de Móstoles els ha tocat pagar els plats trencats davant un conjunt blanc-i-blau molt motivat, i que ha saltat a la gespa amb ganes de guanyar i agradar al seu públic.
Les visitants han volgut plantar cara en els primers minuts, però la seva resistència ha durat poc més de deu minuts. Després d'aquest tram, l'Espanyol s'ha apoderat de la pilota i ha posat en funcionament el joc tremendament competitiu que les ha convertit en una de les sensacions d'aquesta Superlliga. El primer gol ha arribat als 29 minuts, obra de Núria Guárdia, i gairebé sense temps per celebrar-ho ha arribat el segon, d'Adriana. Amb les coses ja molt clares, Joana Montouto ha fet pujar el tercer al marcador, un minut abans del final d'una primera part que ha deixat tres gols i tres pilotes estavellades en els pals per a les de Morata.
La segona meitat ha arrencat de nou amb emoció forta, doncs les periques han aconseguit la seva quarta diana. Noemí ha estat la seva autora només dos minuts després de la represa, i deu minuts abans que Adriana, des dels onze metres, tanqués la maneta local. En l'últim tram del partit, el nostre Femení A ha aixecat una mica el peu de l'accelerador, i s'ha centrat a mantenir el joc de possessió per evitar qualsevol perill en la seva porteria.
Femení A: Marina, Ane, Chola (Vane, min. 79), Marta T., Lara (Carol, min. 64), Noemí, Adriana (Cubí, min. 57), Joana, Mesi, Corredera (Marta Y., min. 72), Núria Guárdia.
AD Torrejón: Pope, Raquel (Marga, min. 71), Patxi, Mendi, Nervi, Erica (Heidi, min. 64), Ana R., Saray (Lulu, min. 78), Uxue, Olga, Ester.
Àrbitre. Sr. Fernández Pérez. No hi ha hagut targetes.
Gols: 1-0, Núria (min. 29), 2-0, Adriana, (min.32); 3-0, Joana, (min. 44); 4-0, Noemí (min. 47), 5-0, Adriana (p.) (min. 57).
Font: RCDE
Ara més que mai el Femení A necessita el suport de la seva afició per retrobar-se amb les bones sensacions a Sant Adrià. Les dues últimes fites es van resoldre amb eficàcia però sense brillantor contra rivals menors, i la plantilla demana a crits una bona actuació per reanimar-se. L'AD Torrejón és un adversari propici per fer-ho.
Etern equip de mitja taula de Superlliga, irregular però alhora regular, sempre combatiu i ferotge, el bloc madrileny busca desesperadament els punts que el colin entre els 8 escollits per la Copa. Actualment ocupen la novena posició amb 29 punts, a dues victòries de l'Sporting de Huelva, equip que tanca la llista de participants a la Copa amb 35 punts. "Vindran a per totes, com fan sempre. Tenen un contraatac perillós, amb Sarai per l'esquerra i una defensa dura i agressiva. Buscaran no encaixar cap gol i aguantar-nos, fins tenir les seves oportunitats de posar-se bé el partit. Tot el temps que aconsegueixin mantenir el 0 a 0, o un resultat curt, serà bo per elles i perillós per nosaltres", comenta Marta que adverteix que "no podem seguir donant ales, vida, a tothom que ens aguanta en el marcador. No es tracta de golejar, sinó de ser superiors i demostrar-ho. No podem deixar que creguin en la victòria perquè aquesta fe que regalem ja ens ha costat un parell d'empats".
La davantera d'Igualada va ser suplent diumenge passat a València, però confia en repetir titularitat a Sant Adrià, com les últimes setmanes. "És la única manera de poder correspondre amb joc el que des de fora crec que falta. Però hem d'estar totes bé, crear ocasions, que participem totes en atac, pressionar més i millor. No s'ha acabat la Lliga i encara hem de donar la cara".
El partit es jugarà una hora més tard del previst, a partir de les 13.00 hores del migdia. L'Espanyol haurà de guanyar si vol conservar la tercera plaça que comparteix amb l'Athletic de Bilbao, quart amb els mateixos punts, 49, que les blanc-i-blaves i que juguen contra l'Atlético de Madrid a Lezama.
La dada nefasta del 2009 a domicili
Lluny de la Ciutat Esportiva, les de Diego Morata no han guanyat encara en aquest 2009. Tres empats i dues derrotes és el negatiu bagatge de les periques, que les ha allunyat del somni de la lliga de forma dolorosa. Ara tot passa per fer de Sant Adrià un fortí, un santuari on assegurar els 3 punts que facin mantenir la tercera plaça i, mirant més enllà, una assegurança de cara a la Copa, on el factor camp pot ser decisiu. Però no val guanyar de qualsevol manera. Ja no. Ara el Femení A, a més, ha de vèncer i convèncer. És l'únic camí per tornar a il·lusionar a afició i jugadores en un projecte guanyador.
L'equip de Diego Morata ha collit una injusta derrota en la seva visita al camp del Llevant. Les blanc-i-blaves, que han arribat a fallar un penal amb empat a zero al marcador, no han pogut tornar a Barcelona amb un bon resultat que, per joc, han merescut.
Des de l'inici ha estat un partit molt entretingut. Hi ha hagut moltes alternatives en el joc i els dos equips han intentat fer-se amb el domini del joc. Ha costat molt que un dels dos conjunts es fes amb la possessió de la pilota. El partit ha estat molt obert i als dos escaires els ha resultat difícil arribar amb perill a la porteria rival.
Malgrat això, la primera oportunitat clara del partit l'ha tingut el conjunt espanyolista. L'àrbitre ha assenyalat un penal i Vero ha assumit la responsabilitat, però Mariajo li ha guanyat la partida i ha aturat el llançament. El conjunt blanc-i-blau ha desaprofitat una magnífica oportunitat.
L'esdevenir del partit no ha variat un àpex encara que després de l'ensurt, les visitants han intentat contrarestar amb alguna aproximació perillosa. L'ex espanyolista Goretti ha avisat amb un llançament de cap, que ha estat l'avançament dels millors minuts de l'esquadra local. Noemí, per la seva part, ha pogut marcar en un gran llançament de falta.
La segona meitat ha estat menys vistosa i s'ha vist menys futbol. Malgrat això, l'Espanyol ha continuat portant la iniciativa i en una altra bona jugada a pilota parada Ane a punt ha estat de marcar. El partit ha entrat en una fase menys atractiva i tot just hi ha hagut ocasions de perill.
La sort, malgrat això, ha tornat a ser esquiva amb les blanc-i-blaves que a poc per al final han estat castigades amb l'únic gol del partit. Pepa ha aprofitat una falta botada per Sara per aconseguir els tres punts. L'Espanyol s'ha bolcat a la recerca de l'empat, però la defensa i Mariajo han fet el possible i l'impossible per administrar la seva renda. El Femení A no ha obtingut el premi merescut.
UD Levante: Mariajo, Marina (Sonia Prim, m.83), Maider, Ruth, Vilanova, Rosa Castillo (Pamela Conti, m.57), M. Pérez, Goretti (Pepa, m.57), María, Laura del Río i Sara.
Femení A: Cristina, Ane, Olga (Rocío, m.66), Miriam, Marta, Noemí, Adriana, Joana (Nuria, m.74), Mesi, Corredera (Marta Cubí, m.72) i Vero.
Gols: 1-0: Pepa (m.76)
Àrbitre: Sr.Almendros Zafra. Ha amonestat a Miriam i Marta Corredera.
Font: RCDE
Després d'un any neguitós, l'equip entrenat aleshores per Emilio Montiagut complicava les coses al líder, el Llevant, en la penúltima jornada amb una victòria balsàmica que li servia per reivindicar-se a València. Marta Cubí va marcar el primer dels dos gols que farien caure a l'invicte Llevant per 1 a 2. Ara la situació no deixa de ser molt semblant a la viscuda fa una temporada, amb un equip tocat que no acaba de demostrar tot el seu potencial i que afronta la seva visita al Poliesportiu de Nazaret despenjat dels líders, però amb ànima de jutge.
Una possible victòria enfront de les valencianes potser serviria per revitalitzar un grup que no entèn com, amb la seva qualitat, s'està lluitant només per mantenir la tercera plaça. Però també podria servir per posar-li en safata el campionat al Rayo. "A mi no em preocupa la seva situació, m'interessa la nostra. I sé que hem d'anar a guanyar, per nosaltres, per recuperar la confiança, per agafar moral i poder seguir treballant cada setmana amb millors sensacions i menys dubtes", comenta Marta.
La davantera d'Igualada té un bon record de l'última visita a València. i del seu gol "Van ser 3 punts que ens van reanimar després d'un any complicat. Una victòria amb rivals directes, amb un dels 'grans' sempre et dóna força". De fet, en aquesta segona volta, aquest duels directes és una assignatura pendent de les de Diego Morata. "Necessitem un partit així per posar-nos a prova". De moment, la prova contra el Rayo i l'Athletic no es va superar.
L'últim examen serà diumenge, a partir de les 12.00 hores del migdia a València. Pot passar de tot, però tothom mirarà de reull què passa a Madrid. Mentre les llevantines estaran pendents del què faci el Rayo, que té un complicadíssim compromís davant l'Atlético de Madrid, les periques esperen que el Pozuelo guanyi a l'Athletic i allunyi a les bilbaínes de la tercera posició. Llevant i Rayo, i Espanyol i Athletic de Bilbao estan a 3 punts l'un de l'altre, a un partit, però els primers en una lluita molt més agraïda que els segons. La sort dirà!
L'equip de Diego Morata ha passat més dificultats de les previstes per derrotar a la Real Sociedad. L'Espanyol ha tingut nombrosos problemes per superar el ferri plantejament defensiu de les guipuscoanes i només la qualitat individual de les seves jugadores ha permès desequilibrar el partit en benefici de les periquites.
A l'equip espanyolista li ha costat molt fabricar ocasions de gol i la primera rematada amb cert perill no ha arribat fins al quart d'hora. Malgrat això, Olga no ha pogut sorprendre a Eli. L'Espanyol ho ha intentat, però l'esquema tàctic de les visitants ha complicat molt el partit. Ha donat la sensació que les futbolistes no s'han sentit còmodes en cap moment.
Després de la represa, Ane s'ha llençat l’equip a l'esquena i gràcies a les seves insistents internades per la banda dreta ha començat a ficar més pressió a la saga visitant. Però a l'Espanyol li continuava faltant aquest encert final per definir les jugades fins que Vero s'ha inventat un gol amb una gran rematada des de la frontal.
Tot i el gol en contra, la Real no ha variat el seu plantejament. Les visitants confiaven a poder empatar el partit en algun contraatac, però la defensa local no ha permès que això succeís. L'Espanyol ha dominat el joc, però no ha trobat la manera d’ampliar la diferència al marcador fins al temps d'afegit gràcies a Nuria. El Femení A ha sumat tres punts molt importants per mantenir-se a la zona alta.
Femení A: Marina, Ane, Olga, Miriam, Marta Torrejón, Noemí, Carol (Joana, m.59), Cubi (Nuria, m.77), Mesi, Corredera (Rocío, m.81) i Vero.
Reial Societat: Eli, Sonia (Itxaso, m.79), Leire, Oihana, Maite, Naiara (Sandra, m.76), Ana (Ainara, m.76), Maialen, Irene, Ane i Aitzane (Ane, m.87).
Gols: 1-0: Vero (m.52); 2-0: Nuria (m.92).
Àrbitre: Sr.Galán Baró. Ha amonestat a Ana (m.23), Ane (m.57), Olga (m.59) i Vero (m.88).
Incidències: uns 200 espectadors a la ciutat esportiva de Sant Adrià del Besós.
Font: RCDE
|
RSS Feed